un dia com els altres

avui és el primer dia de les dues últimes setmanes del meu segon any d’estudi al programa d’interpretació. quasi no me’l puc creure. em sembla una mica estrany que estic acabant l’any però no em pareix tant…

potser és pel fet qu’els últims messos vaig passar per massa frakesa i ara em trobo frustrat i volent anar-me’n d’aquí. aquest matí he rebut un treball...l’he aconseguit, però amb faltes que no entenc...estupideses... l’explicació de la profe estava aclaparant i l’exacte dubte que tenia s’ha realisat...frak. a més demà tinc una proba d’interpretar un document molt detallat amb un vocabulari molt específic...cap problema...puc prepara-me’n...sarcasme...i dijous tinc altre al qual haig d’interpretar una película dels problemes del medi ambiant...també haig de presentar sobre els pesticides i herbicides... tot tenint al cap l’exàmen final d’un altre cours la setmana que ve i una presentació d’una història de nenos...deu n’hi dó!

quina sort que tingui doncs a un home molt sencill i amable i qui m’estima sense cap... oh, espera...que no tinc a ningú. felicitat senyor sol...

ell d’abans em va escriure l’altre nit...per fi... passa per uns temps difícil...ho entenc...

em pregunto si es adona compte de que m’emboja...no sé... no vull que m’importi... però..


...però...

només et vull dir que em fa falta; que ets tu al meu cap la matinada al mitjanit; que ets tu amb qui somnio...em veus? em vols? frak.

diners posen altra problema. ara no tinc treball...a mig per falta meva. ja vaig contactar mon àntic boss per demanar-li del possible contracte del qual havíem parlat... fins ara no he rebut res de resposta. al banc no tinc res...triste sí. considero totes les possibilitats d’occupació. potser tornaré a l’agència de treball temporal amb qui treballava abans... bones persones... o bé intentaré la vida barista...o potser no...

frak frak frak.

escolta’m, vida. digue’m perquè has decidit d’emmerdar-me la vida?

hic extraneus frakus sum