ahir vaig anar a una sopar amb uns amics del casal català aquí on visc. normalment som només quatre o cinc joves; però anit hi havia una quinzena de catalans (i altres espanyols. també una canadenca que no parlava català ni castellà.
no sabia si hi aniria, no obstant al fi hi vaig anar i la nit em va agradar moltíssim. a cada cop que parlo català, m’adono compte de que em fa falta i que n’he perdut molt molt.
bé, és clar qu’haig d’enfocar-me a imersió total a reaprendre aquesta llengua que em plau tant.
aquí sóc estranger
No comments:
Post a Comment